Carta al becari

   Prudència nano! Tingues seny! Defuig sempre la radicalitat! Convergeix! No et facis notar! Què en diran els altres, de tu, sinó? Som els normals, els super-homes normals, som el gran ramat realista que no permetrà que tot això desemboqui en el caos. Estem prou bé, no cal demanar res a ningú! Que quedi clar. Som espanyols i catalans. A tot arreu hi ha crisi! Cal la unitat de tots els espanyols per poder revertir-la. Necessitem polítiques austeres! Hem d’anar a demanar el pacte fiscal a Madrid tots units. I si ens el tomben, hem de continuar lluitant! Si cal que plorem, les llàgrimes inundaran fins els cels . Si cal llepar culs, els lleparem fins l’extenuació. Si cal rebaixar-nos fins al punt d’ajudar-los a insultar la cultura i llengua catalanes, ho farem tan bé que semblarem andalusos de naixement.

   I el més important: tingues present que qui governa té el poder absolut. Sigui de dretes, esquerres, franquista o comunista , nosaltres serem el que el governant vulgui que siguem. Cal seguir mamant de la mamella catalana a qualsevol preu i treure partida de les diferents situacions polítiques que atravessi aquesta comunitat autònoma. Sempre hi serem. Com hi hem estat. Al capdavant del poder. Nosaltres t’ensenyarem el veritable camí de la racionalitat i el deure català. Fes-nos cas noi. Hem nascut per aguantar les frustracions i seguir com si res hagués passat. Som mags: convertim les engrunes en pedres precioses. D’una roca esquerdada en fem un diamant; d’una humiliació, una gran gesta. Falsos tresors que calmaran la set d’autodeterminació d’alguns. Som predicadors que busquem l’aprovació de tothom, fins i tot dels independentistes més ingenus. El nostre discurs és tan ambigü i tan ben preparat per penetrar en les ments fetes pols de tant tragar merda, que dificilment s’hi poden resistir. RAC1 és l’eina perfecta. Som massa bons i massa llestos per caure en la provocació. Som els políticament correctes, insuperables en l’art d’esborrar de la memòria el que hem fet en temps pretèrits. Som els millors en saber què és el que necessita la població catalana a cada moment per mantenir-la ben tipa i satisfeta, nosaltres som qui l'ajudem a fer el rotet final de bona nit. Que hi comença a haver un cert malestar generalitzat perquè l’edició de La Vanguardia és només en castellà? Doncs la fem en català i la quota de catalanitat queda coberta durant els 35 anys següents. No problem.

   Sempre hi haurà lloc per tu. Et cuidarem, et pentinarem i et durem al bany. Fins i tot podràs tastar les millors parts del pastís. Això sí, que mai se’t acudeixi sortir del nostre paradís. Tot té un preu. I aquest és el nostre. Obediència absoluta a canvi de poder entreveure l’èxit dels poderosos i obtenir-ne algun rèdit futur.

   I, si per alguna raó estranya d’aquesta vida, Catalunya aconseguís separar-se d’Espanya malgrat nosaltres, bon amic, que no et sàpiga greu explicar a l’endemà a audiència i lectors que fórem nosaltres qui propiciàrem (a través de la nostra lluita constant) la beneficiosa independència de Catalunya.