Recordo molt bé quan vaig començar a escoltar Rac1 al 2002. Semblava una ràdio nova, catalanista (fins i tot es podia pensar, independentista), il.lusionadora i una alternativa renovadora al panorama de la informació i mitjans espanyolistes catalans. Tenien l’espurna, el potencial i la gent, per esdevenir el pilar del catalanisme desacomplexat amb el que molts desitjàvem poder recolzar-nos. Era gent jove i ambiciosa que semblava que es menjaria el món (com en Pou, en Xavier Bosch o en Basté) i me’ls vaig creure. I com jo molta més gent. Vam pecar d’inexperts. De “happy-flowers”. Però de mica en mica amb el temps (va ser un procés lent) vam veure com l’emissora i la seva ideologia s’anaven assentant i aclarant, i el que crèiem una casa pels revolucionaris i disconformes davant la nostra situació política; pels qui voliem un canvi real pel nostre país cada cop més mort, vam descobrir que tot allò no era res més que una disfressa molt ben ideada. El nostre error novell venia causat per la desconeixença que RAC1 formava part d’un Grup fosc que durant tota la seva llarga història s’havia dedicat a vetllar pel manteniment de Catalunya com a autonomia. Amagant-se darrere la falsa aperença de “representant de la majoria” i de la ja famosa “estabilitat”. I ens la van colar.
L’any passat la màscara de Rac1 va acabar d’evaïr-se amb el tractament que van fer de les eleccions del 2010 a can barça. El suport incondicional de Rac1 al senyor Sandro Rossell només es podria explicar si aquest últim casualment tingués un pare que hagués sigut un home d’influència a CIU, i també si assegurés un mandat lluny de l’independentisme propulsat pel senyor Laporta. Tampoc s’entén de cap de les maneres el silenciament i la poca divulgació que han rebut les consultes sobiranistes que s’estan duent a terme pels nostres municipis i ciutats, per part d’aquesta ràdio. I què n’hem de dir dels debats polítics i els tertulians que hi porten (de les quals ja en vam parlar en l’anterior article)? Més del mateix. Massa evidències per continuar creient en ells. Però el que més em fa bullir la sang és que ens venguin la moto que són objectius. Quan el que haurien de fer és dir obertament de quin peu calcen i deixar d’enganyar la gent. Que abandonin la mala costum de camuflar-se sota la falsa aparença d’independentistes segons convingui, perquè això ens recorda massa al paper galdós de Convergència i Unió al Parlament.
Ja n’hi ha prou d’ambigüitat senyors de Rac1! Demà mateix, ja a primera hora del matí en el vostre programa “El món a Rac1” haurieu de posar d’una manera clara i transparent les cartes sobre la taula, sincerar-vos: manifesteu que encara no és l’hora ni el moment de tenir un Estat propi! Intenteu fer-nos creure que com que la majoria no ho vol i no estem prou madurs, hem de deixar de debatre sobre la independència! Feu evident el que molts sospitem. Un acte així us dignificaria. Tot i que veient la manera com sempre ha obrat en la seva llarga història el Grup del qual formeu part, sempre actuant covardament per les sobres d’un poder cada cop més mins, no me’n espero res de bo.
Em fa pena veure com heu acabat: en Pou fent de “noi dels recados” de Rossell i en Basté de llepaculs de Mas. Perquè al cap i a la fi sou del gran Grupo Godó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada