Benvolguts companys, estic escoltant Rac1 (“sí, aquesta del tots som un”), i per variar, avorrida i soporífera tertúlia política. Estem parlant del programa “La nit a Rac1”, que es tracta de la realització d’una conversa entre uns quants autonomistes de CIU i a vegades amb algun espanyolista camuflat. I els pocs cops que tenim la Gabancho a la taula sembla que se'n oblidi, que és independentista, i entra en el debat inútil autonomista. Molts d’ells tenen en comú la seva por davant el trencament total amb Espanya. Tots troben que el govern de Mas és el millor que hi pot haver. Tots es cenyeixen als temes que la ràdio considera importants i d’interès, i no hi ha espai per allò que se surt del seu guió.
I és que a la seva direcció hi ha tan recel davant la independència i els és un tema tan tabú, que ni tan sols gosen plantejar el que molts catalans creuen que és la causa principal dels problemes de Catalunya. A vegades es passen les gairebé dues hores de programa parlant de la política espanyola i de temes tant trascendents com les primàries entre la Tura i l’Hereu. Això sí senyors Godó: a les vostres tertúlies quan apareixeran els 22.000 milions d’euros que els espanyols ens saquejen cada any? Quan explicareu que degut a la ínfima capacitat de decisió que té Catalunya, esteu obligats a parlar constantment del què passa a Espanya? Són moltes les preguntes i poques les respostes. Sempre estan amb la mateixa cantarella i el mateix cicle repetitiu: com un peix que es mossega la cua; com un hàmster que gira i gira per la nòria d’una gàbia. Parleu i us ompliu la boca debatent sobre la restricció dels 80km o dels problemes amb RENFE, fins i tot en ocasions guardeu els dos minuts finals del programa perquè un tertulià expliqui algun acudit dolent. Però no destineu cap raquític minut per parlar de la independència, amagant que això mateix que “tant ens preocupa” té una solució ben fàcil. No volem semi-solucions (ni bons de la Generalitat ni reconvertir les caixes catalanes en bancs) volem que es centri el debat sobre el veritable problema de fons que la mateixa societat catalana veu cada cop més clar. Volem solucions reals tant pel què ens afecta econòmicament com identitàriament.
Ens dieu que la situació millorarà que tot evolucionarà de manera satisfactòria, “ara ja no estan els del tripartit” “convergència té gent molt vàlida!” però nosaltres els oients catalans volem això? Volem ser els espectadors d’una representació teatral on cada actor fa el seu paper de persona culta, ben formada i acomodada? O volem anar més enllà d’aquesta realitat fictícia que ens han repetit tants cops que sembla que s’hagi transformat en veritat?
A vegades els tertulians de RAC1 i la pròpia ràdio semblen els presoners del Mite de la caverna de Plató: que com tota la vida han viscut mirant ombres a la paret creuen que aquestes són reals, i que allò és tot el que la vida pot arribar a ser. Per això tenen por de sortir de la caverna, perquè són feliços en la seva ignorància.
Què en creieu?
