Aquest blog com ja sabeu s’ha creat per destapar el catalanisme diluït que enfonsa l’independentisme. Nosaltres sobretot ens hem centrat en els mitjans comunicatius que ho potencien. Tanmateix volem afegir que el Grup Godó és només la punta de l’iceberg de tota aquesta farsa que tant bé va als partits polítics majoritaris. I això és el pitjor que ens pot passar a tots aquells qui volem evitar caure en la ruina de la mà dels colons espanyols.... que els mitjans comunicatius catalans es converteixin en els nostres pitjors enemics.
El més preocupant és que aquests mitjans tenen més importància del que en un primer moment puguem arribar a creure. La incidència i i l’afectació amb la qual impacten sobre la societat catalana és brutal i grandiosa. Fa a por. I això diu molt poc de tots nosaltres, els habitants de Catalunya. Perquè poca gent s’informa a través d’alguna cosa que no sigui la televisió i la premsa escrita (alguns pocs també ho fan mitjançant la ràdio). Per desgràcia són comptades les persones que intenten anar més enllà de la simple notícia prefabricada sortida del foc, i encara en seran menys les qui utilitzin l’única eina que ens pot fer arribar una mica de llum enmig de tanta merda, tants soborns, i tants interessos que mouen el sector político-comunicatiu: l’internet. Una tecnologia que de moment es desenvolupa amb suficient llibertat com per indagar sobre què és el que ens ve manipulat o omès. I és que aquesta n’és una altra, en el món en el que vivim tot el que no es diu no existeix. Potser, a vegades, tant que critiquem els polítics (i amb raó) seria bo enrecordar-nos també dels mitjans de comunicació que els hi segueixen el joc.
I aquí senyors, tornem a topar amb el ja famós “cercle viciós” del que en anteriors articles feiem esment: d’aquesta cadena que es retroalimenta, del mateix hamster que embogit i foll d’impotència no para de donar voltes en una nòria. I és que estem submergits en una falsa democràcia on els diputats convergents, peperos, socialistes, i republicans, ens tenen controlats a través d’aquestes eines al seu servei (televisions i premsa). Com a un ramat de xais els quals no tenen cap altra preocupació que la de mastegar herba fresca i poder cagar tranquil.lament enmig del prat. Ja saben com manegar-s’ho per no perdre els seus privilegis actuals, vivint dels negocis amb el país veí i de l’empobriment cada cop més gran de les nostres terres. A ells tant se’ls hi en fot Catalunya! I nosaltres capsigranys i esclaus de les nostres pors, abaixarem el cap refermant el nostre complexe d’inferioritat, i ens autoconvencerem de que està plovent. I mentre la pixarada llisca, cau, i s’agombola en els nostres rostres, votarem a CyU i ER. Sí, sí, nosaltres els més catalans de tots, aquells qui no escoltem a en Serrat per traïdor, els qui portem la senyera a tot arreu i som més culers que ningú! Els qui defensem els productes de la nostra terra!
Doncs sí nois, serem aquests mateixos els qui després a les eleccions autonòmiques ens cagarem a les calces i tornarem a votar els mateixos inútils. Per això cal acabar amb tot aquest bombardeig propagandístic (desde les 7:00h fins les 24:00h) dels partits que defensen l’statu quo actual. Perquè quan hagi caigut tot el lobby comunicatiu espanyolista català, quan personatges com en Cuní, en Barbeta, en Bernardos, el Carol, en Basté... i tants d’altres que ara ens deixem, quan aquests hagin de demanar almoina pels carrers, serà llavors quan serem independents. El procés separatista (el de separar el grà de la palla, evidentment) només començarà en el moment en què desemmascarem i fem caure aquests sicaris de l’unionisme que tenen un poder i una veu priviliejada.
Això només ens deixa al davant dues possibles solucions: o rebentem aquest “lobby” espanyolista desde fora, denuncian-t’ho a totes hores i de mica en mica els aconseguim fer virar cap al nostre bàndol (un camí llarg i durador), o ho fem petar desde dins: teixim amistats dins aquest negoci tan brut, i ens intruduïm com a talps en els mitjans de comunicació. Per això des d’aquí i modestament, fem una crida a les noves fornades de joves independentistes a estudiar periodisme. No és pas cap broma, els periodistes com ha quedat demostrat controlen el futur del nostre país. Per això necessitem que aquest sector sigui controlat pels nostres. Pels independentistes desacomplexats i, si es vol dir, radicals. Per poder beneficar-nos-en nosaltres. I perquè d’una puta vegada per totes en el nostre DNI posi “catalans”.
Visca Catalunya Lliure.
